Una mascletà és un tir pirotècnic de dia format per petards de gran potència, els masclets, i altres elements que esclaten encadenats en un ritme cada vegada més intens. Busca el so i la vibració més que la llum, i és la cita del migdia en les Falles de València i en les Fogueres d’Alacant.
Mascletà o mascletá
La paraula és valenciana. Mascletà és la forma col·loquial de mascletada, que el Diccionari normatiu valencià definix com un tir successiu i molt sorollós de «traques, masclets, carcasses i altres elements pirotècnics organitzada rítmicament en ascens». En castellà s’escriu molt «mascletá», amb accent agut, i és el que més es busca; les dos formes parlen del mateix. El nom ve del masclet, l’embolcall de paper ple de pólvora que fa de tro.
Com es dispara
Visit València la resumix com una barreja de so, olor de pólvora, color i l’emoció contagiosa de l’ambient. La clau està en el ritme: els trets s’encadenen de menys a més fins al terratrèmol final, el moment en què la plaça sencera vibra. Dura entre 5 i 7 minuts. Cada pirotècnia té el seu estil, i per això no n’hi ha dos d’iguals: unes aposten per la mascletà clàssica i altres per un final amb més estrèpit.
La mascletà en les Falles de València
La referència és la plaça de l’Ajuntament de València, on es dispara una mascletà cada dia de l’1 al 19 de març a les dos de la vesprada. És tan popular que Visit València proposa viure-la des d’un balcó de la plaça, per damunt de la multitud. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua la definix com a pròpia de moltes festes valencianes: de les Falles a les Fogueres, passant per les festes de molts pobles.
La mascletà en les Fogueres d’Alacant
A Alacant la pólvora acompanya tota la festa, des de la despertà del matí, però l’acte gran és el concurs de mascletaes de la plaça dels Estels. Segons el decret que va declarar la festa Bé d’Interés Cultural, se celebra des de 1988, entre el 19 i el 24 de juny, a les dos de la vesprada: la plaça s’omple de gent que ve a escoltar i a sentir el tir, i l’Ajuntament premia després les millors pirotècnies. Per a fer-se una idea, en l’edició de 2026 una de les sessions va cremar 150 quilos de material reglamentat i el seu terratrèmol final va arribar a 128 decibels.
A més de l’oficial, moltes comissions disparen la seua pròpia mascletà al districte dins del seu programa d’actes.
No és el mateix que un castell de focs
La mascletà és de dia, a l’hora de dinar. Eixa és la diferència amb els castells de focs d’artifici, que són de nit i es miren: la mascletà s’escolta i se sent en el cos. Per això es viu dempeus i al carrer, el més a prop que deixe el tancat.
On entra la taula
En Fogueres, la mascletà de les dos cau just a l’hora de dinar. Si la vostra comissió vol dinar només tornar de la plaça dels Estels, la cuina ha de tindre-ho tot a punt abans del tir. A Xepep organitzem els dinars segons el programa d’actes de cada comissió de Fogueres i també per a festes populars i patronals.
Termes relacionats
La mascletà acompanya els dies previs a la cremà, l’acte final de la festa. El monument es diu foguera a Alacant, i el dinar dels barraquers es fa en la barraca. A València, cada comissió fallera té el seu casal faller.
Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Traca.
Fonts
- Mascletada · Diccionari normatiu valencià (AVL)
- Vive la mascletà desde un balcón en plena Plaza del Ayuntamiento · Visit València
- Decreto 222/2014, del Consell, por el que se declaran Bien de Interés Cultural Inmaterial Les Fogueres de Sant Joan de Alicante · DOGV
- Pirotecnia del Mediterráneo hace temblar Luceros con un terremoto final de 128 decibelios · Alicante Plaza