La foguera, hoguera en castellà, és el monument d’art efímer que cada districte d’Alacant planta al carrer durant les Fogueres de Sant Joan i crema la nit del 24 de juny. Amb la mateixa paraula es nomena la comissió que l’alça: a Alacant, «ser d’una foguera» és pertànyer a una comissió, no tindre una pila de llenya.
Què és el monument
El Diccionari normatiu valencià el definix com una construcció de material combustible, «centrada en figures corpòries de caràcter caricaturesc», que s’instal·la als carrers d’Alacant i d’altres pobles del voltant per Sant Joan i es crema eixa mateixa nit.
El decret que va declarar la festa Bé d’Interés Cultural Immaterial descriu com és per dins. Combina arquitectura, escultura i pintura, i seguix una composició clàssica en tres parts: una base, on es desenvolupen les escenes amb els ninots i les seues cartel·les explicatives; un cos central, i un remat.
Es construïx amb fusta, cartó, tela i suro blanc, materials que, a més, ajuden que creme. El contingut sol ser satíric i crític. Alicante Turismo conta que algunes arriben als 12 metres d’altura. Les fogueres competixen per categories segons el seu pressupost i un jurat les premia abans de la cremà.
La foguera és també la comissió
Cada comissió de foguera té assignat un districte, que pot ser un carrer, una plaça, un grup de carrers o una barriada, i sol portar el seu nom. Funciona com una associació durant tot l’any: té la seua junta directiva, les seues bellees i dames d’honor i la seua seu social, el racó. Les barraques, quan n’hi ha, compartixen districte amb una foguera; el decret de 2014 parlava d’un màxim de dos per comissió.
Foguera, hoguera i fogata
| Paraula | Què significa |
|---|---|
| Hoguera | Per a la RAE, foc a l’aire lliure que alça molta flama. A Alacant, també el monument i la festa. |
| Foguera | La forma valenciana. L’AVL arreplega les dos accepcions: el munt de llenya que s’encén i el monument de Sant Joan. |
| Fogata | Foc que alça molta flama, sense monument ni comissió darrere. |
Per això la festa es diu Hogueras de San Juan en castellà i Fogueres de Sant Joan en valencià, i en cartells i programes veuràs quasi sempre «foguera».
De la plantà a la cremà
- Nit del 19 de juny: es planten les fogueres infantils i els ninots de carrer.
- Nit del 20: plantà oficial dels monuments adults.
- Matí del 21: els jurats recorren les fogueres i repartixen els premis.
- Nit del 24: a les dotze, la palmera del castell de Santa Bàrbara marca el començament de la cremà. Mentres cremen els monuments, els bombers mullen el públic: és la banyà.
D’on ve
Les fogueres de Sant Joan vénen de les festes del solstici d’estiu. A Alacant hi ha notícies d’elles des del segle XIX, quan l’Ajuntament intentava prohibir-les pels desordres que provocaven. José María Py va proposar canviar aquelles fogueres per monuments artístics, a imitació de la falla valenciana, i el juny de 1928 es van plantar les primeres: nou monuments i dos dies de festa. Des de 1931, amb Gastón Castelló, les fogueres van desenvolupar un estil propi, l’estil alacantí. Hui són Festa d’Interés Turístic Internacional i, des de 2014, Bé d’Interés Cultural Immaterial.
La foguera i la taula
Al costat de cada foguera hi ha un racó i, moltes voltes, una barraca: allí es dina, se sopa i es balla durant les festes. És on entra Xepep. Preparem càtering per a Fogueres i barraques d’Alacant, amb cuina i barra en la carpa i dinars i sopars per a diversos dies, segons el programa de cada comissió. Pots veure com treballem en la galeria de Fogueres.
Termes relacionats
El monument es crema en la cremà; l’espai festiu dels barraquers és la barraca de Fogueres; a migdia se sent la mascletà. A València, la seu de cada comissió fallera es diu casal faller.
Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Ninot.