Alardo
L’alardo és la batalla simulada de les festes de Moros i Cristians: els dos bàndols s’enfronten a trets d’arcabús per la presa del castell.
FestesGlossari
Glossari d’arrossos, festes valencianes i càtering
Este glossari reuneix el vocabulari que s’escolta en una cuina d’Aspe i en les festes dels voltants: arrossos i paelles, Moros i Cristians, Fogueres i Falles, i també el llenguatge del càtering i de la normativa alimentària, com els al·lèrgens o la cadena de fred. Cada fitxa explica el terme amb calma i sense argot. Per a trobar-lo, utilitza el cercador o recorre les lletres i les famílies. I si vols veure estes paraules a la taula, coneix les nostres paelles i show cooking i el nostre servei per a festes populars.
Més paraules per a la taula i la festa
Per a preparar una eixida al gener, comença per la Cavalcada de Reis. També pots consultar Falla, Ninot, Traca, Revetla, Xaranga, Esquadra de Moros i Cristians, Safrà, Caldero, Cremaet.
A
Alferes i capità
En Moros i Cristians, el capità i l’alferes són els càrrecs festers que encapçalen cada bàndol; l’alferes ve de l’antic oficial que portava la bandera.
FestesAmbaixada
En Moros i Cristians, l’ambaixada és l’acte teatral en què un ambaixador exigix la rendició del castell abans de la batalla; res a veure amb la diplomàtica.
FestesAPPCC
L’APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític) és el sistema amb què una empresa alimentària identifica i controla els seus riscos d’higiene.
Normativa i al·lèrgensArròs a banda
L’arròs a banda és un arròs mariner molt típic d’Alacant que es cou en el brou d’un peix guisat abans i es servix a part, amb allioli.
ArrossosArròs amb crosta
L’arròs amb crosta és l’arròs d’Elx i d’Oriola: conill, embotit i cigrons, cobert d’ou batut que es qualla fins a formar una crosta.
ArrossosArròs bomba
L’arròs bomba és una varietat espanyola de gra redó que absorbix molt brou i aguanta la cocció sense passar-se.
ArrossosArròs del senyoret
L’arròs del senyoret és un arròs mariner alacantí amb el marisc pelat i el peix sense espines, per a menjar-lo sense embrutar-se les mans.
ArrossosArròs melós, caldós i sec
Són els tres punts d’un arròs segons el brou: el sec s’ho beu tot, el melós queda cremós i el caldós es menja amb cullera.
ArrossosB
Barraca de Fogueres
La barraca és el recinte que una comissió de barraca planta al carrer en les Fogueres d’Alacant; el racó és la seu d’una comissió de foguera.
FestesBous al carrer
Els bous al carrer són festejos taurins populars valencians en què es solten, conduïxen o retallen reses braves al carrer, sense lídia.
FestesC
Cadena de fred en càtering
La cadena de fred en càtering és el control de la temperatura dels aliments refrigerats des que s’elaboren fins que se servixen, transport inclòs.
LogísticaCaldero
Segons Turismo Región de Murcia, el caldero és l’arròs característic del Mar Menor, elaborat amb peix i nyores.
ArrossosCasal faller
El casal faller és la seu d’una comissió fallera de València: el local on es reunix, organitza la falla i fa vida social durant tot l’any.
FestesCàtering
El càtering és el servei que prepara i subministra menjar i beguda fora de la cuina del client: esdeveniments, empreses, escoles o transports.
LogísticaCavalcada de Reis
La cavalcada de Reis és la desfilada que representa l’arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar, habitualment la vespra del 6 de gener.
FestesComparsa
En Moros i Cristians, la comparsa (filà a Alcoi) és l’associació de festers d’un bàndol, moro o cristià, amb nom, vestit, càrrecs i local propis.
FestesContaminació creuada
La contaminació creuada és el pas de microorganismes o al·lèrgens d’un aliment, persona o estri a un altre aliment. S’evita separant i netejant.
Normativa i al·lèrgensCremà
La cremà és l’acte de cremar els monuments de les Falles i les Fogueres al final de la festa; la plantà és quan s’alcen al carrer.
FestesCremaet
El cremaet és un cafè amb licor flamejat, normalment rom, i aromes com corfa de cítrics o canella, lligat a l’esmorzar valencià.
FestesE
Els 14 al·lèrgens
Els 14 al·lèrgens són les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies i que cal declarar per llei a la UE (annex II del Reglament 1169/2011).
Normativa i al·lèrgensEmplatat i servei a taula
Emplatar és col·locar el menjar al plat de cada comensal abans de portar-lo a la taula. El servei a taula és la manera com eixe plat arriba a qui menja.
LogísticaEntrada mora i cristiana
L’entrada mora i l’entrada cristiana són les grans desfilades de Moros i Cristians: en cada una, un bàndol pren simbòlicament el poble amb les seues comparses.
FestesEsquadra de Moros i Cristians
L’esquadra és un grup de festers que desfila com una unitat dins d’una comparsa o filà en els Moros i Cristians.
FestesF
Falla
Una falla és un monument de figures i escenes satíriques que es planta al carrer per a cremar-lo durant la festa.
FestesFideuà
La fideuà és un plat de Gandia paregut a la paella però amb fideus en lloc d’arròs, cuits en brou de peix fins a quedar secs i servits amb allioli.
ArrossosFinger food
El finger food és el menjar que es pren amb les mans, en mossos xicotets i sense coberts. FundéuRAE proposa dir en castellà «comida para picar» o «picoteo».
EmpresesFoguera
La foguera és el monument d’art efímer que cada districte d’Alacant planta al juny i crema la nit del 24; també nomena la seua comissió.
FestesFumet
El fumet és un brou concentrat de peix o marisc que no es pren sol: s’usa com a base d’arrossos, sopes i salses.
ArrossosG
Garrofó
El garrofó (garrofón en castellà) és un fesol blanc, gran i molt pla, de pell fina i interior cremós, imprescindible en la paella valenciana.
ArrossosK
Kàbila
En Moros i Cristians, la kàbila és el nom que alguns pobles donen al local d’una comparsa i altres, com Abanilla, a cada grup del bàndol moro.
FestesM
Mascletà
La mascletà és un tir pirotècnic de dia, de petards i trons encadenats en ritme creixent, típic de les Falles i de les Fogueres d’Alacant.
FestesMise en place
La mise en place (posada a punt) és la preparació prèvia de tot el necessari per a cuinar o servir. En càtering hi suma la càrrega, el transport i el muntatge.
LogísticaN
Ninot
Un ninot és una figura d’un monument faller; diverses figures poden formar una escena dins de la falla.
FestesNit de l’Albà
La Nit de l’Albà és la nit del 13 d’agost a Elx: pólvora per tota la ciutat en honor de la patrona, que culmina amb la Palmera de la Mare de Déu.
FestesP
Paella (recipient)
La paella (en castellà, paellera) és el recipient metàl·lic, redó, ample i de poc fons, amb dues nanses, en què es cuina l’arròs.
ArrossosPaella valenciana
La paella valenciana és l’arròs sec de pollastre, conill, bajoqueta plana i garrofó nascut a l’Albufera; si du marisc, ja és una altra paella.
ArrossosQ
Quartelet
En Moros i Cristians, el quartelet (cuartelillo en castellà) és el local on es reunixen els festers en festes: mengen, preparen la desfilada i reben.
FestesR
Reglament (UE) 1169/2011
El Reglament (UE) 1169/2011 regula la informació alimentària al consumidor a la UE, al·lèrgens inclosos. El RD 126/2015 el completa per al que va sense envasar.
Normativa i al·lèrgensRevetla
Una revetla és una festa popular nocturna a l’aire lliure, amb música i ball, que sol formar part d’una celebració.
FestesS
Safrà
El safrà és l’espècia obtinguda dels estigmes secs de Crocus sativus, que aporta aroma, sabor i color a arrossos i altres guisats.
ArrossosSocarrat
El socarrat és la capa fina d’arròs torrat i cruixent que queda apegada al fons de la paella quan el brou s’ha consumit.
ArrossosSofregit
El sofregit és la base d’ingredients fregits a poc a poc en oli (ceba, all, tomaca o la carn, segons el plat) que dona sabor a arrossos i guisats.
ArrossosT
Traca
Una traca és una sèrie de petards units al llarg d’una corda que esclaten de manera successiva.
FestesX
Xaranga
Una xaranga és una agrupació de vent i percussió que anima festes i cercaviles; a Elx també dona nom a una desfilada festera.
FestesGlossari d’arrossos, festes valencianes i càtering
Preguntes freqüents
Què significa socarrat?
És la capa fina d’arròs torrat i cruixent que queda apegada al fons de la paella quan el caldo s’ha consumit. La paraula ve del verb valencià «socarrar», socarrimar. No és arròs cremat, sinó una miqueta torrat i mengívol. A la fitxa «Socarrat» expliquem com es forma i com distingir-lo d’una paella passada.
En què es diferencia una barraca d’un racó?
A les Fogueres d’Alacant, la barraca és l’espai acotat que munta al carrer una comissió de barraca, amb la seua pròpia junta directiva, del 20 al 24 de juny. El racó és la seu social d’una comissió de foguera, pensada per a la convivència dels seus socis. La fitxa «Barraca de Fogueres» les compara punt per punt.
Què són els 14 al·lèrgens?
Són les substàncies que, per llei, cal indicar sempre que s’usen en un aliment, també en el menjar sense envasar d’un càtering. Estan a l’annex II del Reglament (UE) 1169/2011 i valen a tota la UE: gluten, crustacis, ous, peix, cacauets, soja, llet, fruits de corfa, api, mostassa, sèsam, sulfits, tramussos i mol·luscs.