Anar al contingut
ESVAEN
Xepep Càtering i Esdeveniments

Alferes i capità

Alferes i capità

En Moros i Cristians, el capità i l’alferes són els càrrecs festers que encapçalen cada bàndol; l’alferes ve de l’antic oficial que portava la bandera.

El capità i l’alferes són els dos càrrecs festers de més pes en les festes de Moros i Cristians: encapçalen el seu bàndol o la seua comparsa en les desfilades i en la batalla. Els noms vénen de l’antiga milícia, de la qual descendixen moltes festes, però ací són honors, no graus: qui els ocupa ho fa per torn, per il·lusió i, sovint, pagant de la seua butxaca.

Què són els càrrecs festers

A més dels festers que desfilen, cada bàndol o cada comparsa tria persones per als càrrecs principals. Els més habituals són el capità, l’alferes, l’abanderada o l’abanderat i l’ambaixador; en alguns llocs hi ha també sergents, com els sergents majors que obrin cada bàndol a Alcoi. No estan en tots els pobles ni es diuen igual, i el repartiment canvia d’una festa a una altra.

El capità i la capitania

El capità és el cap visible del seu bàndol durant les festes. A Alcoi, en l’Entrada Cristiana l’alcaid del castell entrega al capità cristià les claus de la vila, i el dia de l’alardo és ell qui ix al capdavant de la meitat de les filaes per a l’«encaro» amb el capità contrari.

La capitania és el torn d’una comparsa per a posar eixe capità. Com que les comparses es van alternant, cada una espera el seu any. A Ontinyent, per exemple, el turisme oficial de la Generalitat explica que la festa gira entorn de capitanies anuals, amb càrrecs com els ambaixadors i els abanderats.

L’alferes o abanderat

El diccionari de la RAE definix l’alférez històric com l’oficial que portava la bandera en la infanteria i l’estendard en la cavalleria, i dona «abanderado» (abanderat) com a sinònim. La paraula ve de l’àrab hispànic alfáris, «cavaller».

En la festa, l’alferes és el segon gran càrrec del bàndol. En l’alardo d’Alcoi, mentres el capità recorre un itinerari, l’alferes recorre l’altre amb set filaes i s’encara amb l’alferes del bàndol contrari.

Com canvia segons el poble

Poble Com funcionen els càrrecs
Alcoi Un capità i un alferes per bàndol; són les màximes figures i paguen els seus vestits especials i el seu boato
Villena Catorze comparses; qualsevol veí pot ser capità o alferes i cap càrrec no està per damunt d’un altre
Ontinyent Capitanies anuals, amb ambaixadors i abanderats
Petrer Bressol de l’abanderada: la tradició la situa en 1905, en els Moros Viejos

A Petrer, segons conta la tradició, la Tia Ramona va baixar la bandera dels Moros Viejos en 1905, i des d’aleshores la figura de l’abanderada s’ha estés a moltíssimes festes.

Càrrecs, presentacions i dinars

Un càrrec fester té l’agenda plena des de mesos abans: presentació, assajos, desfilades, sopars i visites d’altres comparses. La presentació de càrrecs és un bon moment per a rebre convidats i autoritats amb un còctel o un aperitiu. A Xepep organitzem còctels de presentació de càrrecs, dinars de germanor i cuina per a quartelets entorn del programa. Per a planificar-ho amb temps, mireu l’article sobre el dinar de comparsa o filà.

Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Esquadra de Moros i Cristians.

Fonts

Alferes i capità

Preguntes freqüents

Què fa l’alferes en Moros i Cristians?

És un dels grans càrrecs del seu bàndol. A Alcoi, l’alferes de cada bàndol desfila amb la seua filà en les entrades, va al capdavant de la meitat de les filaes en l’alardo i protagonitza l’«encaro» amb l’alferes contrari. En altres pobles el repartiment canvia, així que mana el que diga cada junta.

Quin significat té la paraula alferes?

Ve de l’àrab hispànic alfáris, «cavaller». Segons el diccionari de la RAE, l’alférez era l’oficial que portava la bandera en la infanteria i l’estendard en la cavalleria, per això dona «abanderado» (abanderat) com a sinònim. Hui, en l’exèrcit, és l’oficial de menor graduació, per davall del tinent. La festa conserva el sentit antic.

Què és una capitania?

En la festa, la capitania és el torn d’una comparsa per a posar el capità del seu bàndol eixe any. A Ontinyent, per exemple, les capitanies són anuals. En alguns pobles, «capitania» també nomena el local de la comparsa. El sentit marítim o militar no té a veure amb açò.

Qui mana més, el capità o l’alferes?

En l’exèrcit, el capità està per damunt de l’alferes. En la festa no es tracta de manar: són honors. A Alcoi, capitans i alferes són les màximes figures de la representació, un per bàndol. A Villena, el president de la Junta Central de Moros y Cristianos ho resumia així en 2025: cap càrrec no està per damunt d’un altre i qualsevol veí pot arribar a capità o alferes.

Termes relacionats

Ambaixada

En Moros i Cristians, l’ambaixada és l’acte teatral en què un ambaixador exigix la rendició del castell abans de la batalla; res a veure amb la diplomàtica.

Festes

Comparsa

En Moros i Cristians, la comparsa (filà a Alcoi) és l’associació de festers d’un bàndol, moro o cristià, amb nom, vestit, càrrecs i local propis.

Festes

Entrada mora i cristiana

L’entrada mora i l’entrada cristiana són les grans desfilades de Moros i Cristians: en cada una, un bàndol pren simbòlicament el poble amb les seues comparses.

Festes

Esquadra de Moros i Cristians

L’esquadra és un grup de festers que desfila com una unitat dins d’una comparsa o filà en els Moros i Cristians.

Festes

Quartelet

En Moros i Cristians, el quartelet (cuartelillo en castellà) és el local on es reunixen els festers en festes: mengen, preparen la desfilada i reben.

Festes