Comparsa

La comparsa, en les festes de Moros i Cristians, és l’associació de festers que ix sota un mateix nom, un mateix vestit i un mateix bàndol, moro o cristià. Si en buscar «comparsa» t’apareix el Carnestoltes de Cadis, és una altra cosa: ací parlem del grup que sosté la festa d’un poble durant tot l’any.

Què és una comparsa en Moros i Cristians

Cada bàndol es forma amb diverses comparses. Cada una té el seu nom (Estudiants, Contrabandistes, Zíngars, Marroquins, Abencerrajes…), el seu vestit, la seua junta, els seus càrrecs i un local on es reunix, que segons el poble es diu quartelet, kàbila, maset o capitania.

Allò que es veu al carrer són tres o quatre dies de desfilada, però darrere hi ha socis que paguen quota, assajos, presentacions de càrrecs, dinars de germanor i uns comptes que dur. A Alcoi, el decret de 2019 calculava que cada filà manejava de mitjana uns 120.000 euros a l’any, aportats pels seus propis membres.

Comparsa i filà: la mateixa idea amb un altre nom

A Alcoi no es diu comparsa sinó filà (en plural, filaes). Segons el decret que va declarar la festa alcoiana Bé d’Interés Cultural immaterial en 2019, la paraula apareix cap a 1804 per a nomenar grups nous dins dels bàndols, formats probablement per amics que lluïen el mateix vestit i que van començar a distingir-se amb nom propi. Cada filà s’organitza en esquadres, i el seu president és el primer tro.

Hui Alcoi té vint-i-huit filaes, catorze mores i catorze cristianes. Cada any, quatre d’elles, dos de cada bàndol, posen per torn el capità i l’alferes, i, segons la Universitat de València, eixe torn s’espera durant molts anys.

Quantes comparses hi ha al Vinalopó i a Alcoi

El nombre i els noms canvien molt d’un poble a un altre:

Poble	Comparses	Repartiment	Font (any)
Alcoi	28 filaes	14 mores i 14 cristianes	Decret 51/2019 (2019)
Villena	14 comparses	7 mores i 7 cristianes	Turespaña
Elda	9 comparses	4 mores i 5 cristianes	Ministeri d’Indústria i Turisme (2026)
Aspe	8 comparses	4 mores i 4 cristianes	Turisme d’Aspe

A Aspe, les huit formen la Unión de Moros y Cristianos Virgen de las Nieves: Cristianos Duque de Maqueda, Cristianos Estudiantes, Lanceros de Uchel i Cristianos Contrabandistas de la Sierra Negra, en el bàndol cristià; Moros Aljau, Moros Fauquíes, Moros Alcaná i Moros Sulaymán, en el moro. La festa aspense és jove: les primeres es van celebrar en 1978.

A Elda, el bàndol cristià el formen Estudiantes, Cristianos, Contrabandistas, Piratas i Zíngaros, i el moro, Marroquíes, Realistas, Musulmanes i Huestes del Cadí (són els noms oficials, en castellà). Entre totes sumaven més de 7.000 festers en 2026, alguna comparsa superava les mil persones i més de la meitat dels seus components eren dones, segons el Ministeri.

Què fa una comparsa durant les festes

• Desfila en les entrades mora i cristiana amb les seues esquadres, la seua banda i els seus càrrecs.
• Posa els càrrecs festers quan li toca: capità, alferes, abanderada, ambaixador, segons el poble.
• Pren part en els actes del programa, com l’ambaixada i l’alardo.
• Obri el seu local a socis, família i convidats entre acte i acte.

La comparsa a l’hora de menjar

La taula és part de la festa. A Alcoi, la vespra de les entrades se celebra la Nit de l’Olla, un sopar de festers i músics en cada filà. En la resta de pobles, el dinar de germanor o el sopar després de la desfilada complixen el mateix paper: ajuntar tota la família festera.

Si esteu en la junta i us toca organitzar-lo, en l’article sobre el dinar de comparsa o filà teniu el calendari de treball i el repartiment de racions. I si preferiu que cuinem nosaltres, ací està el nostre càtering per a comparses de Moros i Cristians: dinars de comparsa, còctel de presentació de càrrecs i barra en carpa durant diversos dies.

Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Xaranga i Esquadra de Moros i Cristians.