Alardo

L’alardo és la batalla simulada de les festes de Moros i Cristians: els festers dels dos bàndols s’enfronten a trets d’arcabús per la presa del castell. És l’acte més sorollós i se celebra en la majoria dels pobles amb Moros i Cristians. A Alcoi dona nom a un dia sencer, el Dia de l’Alardo.

Què és l’alardo

Els dos bàndols avancen pels carrers disparant salves de pólvora negra amb arcabussos i trabucs. En molts pobles va just després de l’ambaixada: primer s’exigix la rendició del castell amb paraules i, quan el parlament fracassa, es lluita. A Alcoi, per exemple, l’alardo del matí el guanyen els moros i el de la vesprada, els cristians; en altres pobles les batalles es repartixen en dies distints.

D’on ve la paraula

«Alardo» és la forma festera d’«alarde», paraula que el diccionari de la RAE fa vindre de l’àrab hispànic al‘árḍ i que, entre altres coses, definix com la formació militar en què se sotmetia a revista o es feia exhibició dels soldats i de les seues armes. L’origen està en la revista que el rei passava en l’Edat Mitjana als qui havien de tindre cavall i armes a punt. A Elda, per exemple, el Ministeri d’Indústria i Turisme situa l’origen de la festa en antigues milícies locals que retien honors al patró amb salves d’arcabuseria.

A Alcoi hi ha fins i tot data d’eixida. Segons el decret de la Generalitat que va declarar la festa Bé d’Interés Cultural immaterial en 2019, la «Companyia de Soldats» de la vila es va sumar a la festa cap a 1511 amb els seus alardes de ballesta i arcabús, i un concurs d’arcabuceria de 1552 acabaria donant origen a l’alardo actual.

El Dia de l’Alardo a Alcoi

És el tercer dia de la Trilogia Festera, després del dia de les Entrades i del dia de Sant Jordi (entorn del 23 d’abril). L’ordre, segons el decret, és este:

Moment	Què passa
Primera hora	El Contrabando, escena humorística en castellà i valencià, i les guerrilles d’arcabuceria pel casc antic
Mig matí	Estafeta i ambaixada mora davant del castell
Alardo del matí	Batalla d’unes tres hores que acaba amb victòria mora
Mitja vesprada	Estafeta i ambaixada cristiana
Alardo de la vesprada	Nova batalla, esta vegada amb victòria cristiana
Nit	Aparició de Sant Jordi sobre els merlets del castell

En cada alardo, el capità i l’alferes de cada bàndol ixen al capdavant de set filaes per dos recorreguts distints i es troben amb el seu homòleg de l’altre bàndol en l’«encaro».

En altres pobles

A Elda, els alardos d’arcabuceria formen part dels cinc dies de festa junt amb les ambaixades, segons el Ministeri d’Indústria i Turisme. A Aspe, el turisme oficial cita entre els actes «la guerrilla».

La pólvora té les seues normes

Disparar en un alardo no és cosa d’arribar i tirar. La instrucció tècnica 26 del Reglamento de Explosivos exigix una autorització especial d’armes d’avantcàrrega, vàlida cinc anys, i una formació que certifica l’ajuntament. Cada portador o portador-tirador pot portar com a norma un quilo de pólvora negra per acte (fins a dos amb permís del delegat o subdelegat del Govern), en cantimplores precintades que no poden ser metàl·liques. La mateixa Generalitat reconeix que les limitacions legals, junt amb la pèrdua d’interés, han minvat el nombre de participants en els actes d’arcabuceria.

Alardo, entrada i ambaixada: no són el mateix

Acte	Què passa
Entrada	Desfilada de les comparses amb vestits i banda de música
Ambaixada	Parlament en vers davant del castell
Alardo	Batalla simulada amb arcabussos

L’alardo i la cuina de festa

Un dia d’alardo comença prompte i acaba tard, i els dinars han de cabre entre batalla i batalla. Si esteu en la junta d’una comparsa i voleu quadrar els àpats amb el programa, teniu l’article sobre el dinar de comparsa o filà i el nostre servei de càtering per a Moros i Cristians.