Ambaixada

L’ambaixada, en les festes de Moros i Cristians, és l’acte teatral en què un ambaixador es presenta davant del castell i n’exigix la rendició abans de la batalla. No té res a veure amb la seu diplomàtica d’un país: ací l’ambaixada és un parlament en vers, amb el poble mirant des de la plaça.

Què és l’ambaixada de Moros i Cristians

És una doble representació, una per bàndol, que es fa davant d’un castell, real o muntat per a l’ocasió. Primer arriba l’ambaixador moro i demana la rendició de la plaça; els cristians s’hi neguen, es lluita i guanyen els moros. Després, el mateix dia o uns dies més tard segons el poble, els papers s’invertixen: és l’ambaixador cristià qui reclama el castell i la festa es tanca amb la victòria cristiana.

Cada ambaixada té, per tant, dos parts: el text declamat i la batalla, que és l’alardo. Al nord de la província d’Alacant, la victòria mora s’escenifica sovint col·locant en una torre del castell una efígie anomenada «la Mahoma».

Personatges i textos

Hi intervenen pocs personatges: l’ambaixador, el capità o defensor del castell i una sentinella de cada bàndol. Els textos clàssics són del segle XIX, en vers, en castellà i amb algun fragment en valencià. Hi ha versions quasi idèntiques en pobles veïns (segons l’historiador José Fernando Domene, les de Villena, Sax i Petrer coincidixen amb un text escrit entre 1810 i 1815) i altres escrites per a una sola festa, com la d’Ontinyent, obra de Joaquín José Cervino en 1860. Les més recents, com les d’Elx, Crevillent o el Camp de Mirra, busquen més el rigor històric que la qualitat literària.

D’on ve

L’acte naix de la mateixa batalla simulada, no al revés. Una crònica de Jaén de 1462 ja descriu una cosa molt semblant: carta de rendició, combat en forma de joc de canyes i efígie de «Mahomad». A Alacant es parla d’un castell d’ambaixades en 1697, i a Alcoi les ambaixades comencen en 1741 prenent com a model les alacantines.

Com és a Alcoi, Elda, Alacant i Villena

• Alcoi. El Dia de l’Alardo comença amb l’estafeta: un genet moro porta al castell un missatge que demana la rendició; el capità cristià el llig des dels merlets, el trenca i li’l tira. Arriba aleshores l’ambaixador moro amb la seua escorta. A la vesprada es repetix amb l’estafeta i l’ambaixada cristianes.
• Elda. Les ambaixades són obres en vers del segle XIX, de to èpic i declamatori, que hui s’acompanyen de textos divulgatius sobre la història local, segons el Ministeri d’Indústria i Turisme.
• Alacant. En 2023, el pati d’armes del Castell de Santa Bàrbara va acollir l’ambaixada mora (al matí) i la cristiana (a la vesprada), a càrrec de la Federació de Moros i Cristians d’Alacant.
• Villena. Es representa davant del castell de la Atalaya.
• Aspe. El turisme oficial destaca que el contingut cultural de la festa es representa en l’ambaixada.

L’ambaixada en el programa de festes

L’ambaixada conviu amb l’entrada mora i cristiana, l’alardo i les desfilades de cada comparsa, i els seus protagonistes solen ser els càrrecs festers de cada bàndol. Són matins i vesprades llargs, amb el públic al carrer des de primera hora, i els dinars s’encaixen entre acte i acte. A Xepep servim dinars i còctels per a comparses ajustats a eixes hores. Per a organitzar el dinar de la vostra comparsa, vos servirà l’article sobre el dinar de comparsa o filà.