Anar al contingut
ESVAEN
Xepep Càtering i Esdeveniments

Kàbila

Kàbila

En Moros i Cristians, la kàbila és el nom que alguns pobles donen al local d’una comparsa i altres, com Abanilla, a cada grup del bàndol moro.

La kàbila és, en les festes de Moros i Cristians, una paraula amb dos usos: en alguns pobles és el local de reunió d’una comparsa i en altres, com Abanilla, el nom de cada grup fester del bàndol moro. Les dos accepcions vénen de «cabila», la tribu berber.

D’on ve la paraula

El diccionari de la RAE arreplega «cabila» com a tribu de berbers i la fa vindre, probablement, de l’àrab marroquí qbila, i este de l’àrab clàssic qabīlah. La festa la manlleva, quasi sempre escrita amb k i accent.

La kàbila com a local de la comparsa

Segons la bibliografia sobre la festa, cada comparsa té el seu quarter, maset, kàbila, capitania o local de reunió. En els pobles que usen esta paraula, la kàbila complix la funció del quartelet: ahí es reunixen els festers, mengen, preparen la desfilada i reben els seus convidats.

La kàbila com a grup: el cas d’Abanilla

A Abanilla (Múrcia), la festa s’organitza d’una altra manera. Segons un estudi publicat en la revista Náyades, quan es van recuperar els Moros i Cristians (en 1972 va desfilar una filà convidada de Sax i l’any següent ja van eixir els dos bàndols del poble), els grups es van batejar amb noms lligats a la història i als paratges del poble: Jaira, Muzalé, Omeyas de Mahoya o Al’Bayada en el bàndol moro; Calatrava, Almogávares, Caballeros del Cid o Santa Ana en el cristià. En el bàndol moro es parla de kàbila (la Kabila Jaira, per exemple) i en el cristià, de mesnada (la mesnada Calatrava), que tenia en el seu quartelet el fons de l’escenari del castell de les antigues ambaixades.

Kàbila, comparsa, filà i quartelet

Paraula Què nomena On
Comparsa El grup de festers d’un bàndol La més estesa
Filà El mateix grup Alcoi i altres poblacions de parla valenciana
Kàbila El local de la comparsa o el grup moro Segons el poble (a Abanilla, el grup)
Quartelet El local de reunió Elda i molts altres pobles

En el parlar fester les idees es barregen amb facilitat, perquè el local és el centre de la vida del grup. Si vas a escriure a una junta, usa la paraula que usen ells.

La kàbila a l’hora de menjar

Siga local o grup, la kàbila és on la família festera s’asseu a taula durant les festes. Per a un dinar de germanor o un aperitiu, el que més pesa és el lloc: quina cuina hi ha, quines preses d’aigua i llum té el local i quanta gent hi cap. A Xepep preparem dinars per a comparses i quartelets adaptant el servei al local. Si l’organitzeu vosaltres, mireu l’article sobre el dinar de comparsa o filà.

Fonts

Kàbila

Preguntes freqüents

Què significa «kàbila» en Moros i Cristians?

Té dos usos. En alguns pobles és un dels noms del local de reunió d’una comparsa, com quartel, maset o capitania. En altres, com Abanilla, forma part del nom dels grups del bàndol moro (la Kabila Jaira), mentre que els cristians usen «mesnada». En els dos casos la paraula ve de «cabila», tribu berber.

Què era una cabila?

Segons el diccionari de la RAE, una cabila és una tribu de berbers; la paraula ve probablement de l’àrab marroquí qbila, i este de l’àrab clàssic qabīlah. El diccionari arreplega també un segon ús, despectiu, per a un grup de persones. La festa l’aplica als seus grups o als seus locals.

Com s’escriu, cabila o kàbila?

La forma que arreplega el diccionari de la RAE és «cabila», amb c i sense accent. «Kàbila», amb k i accent, és la grafia que usen moltes comparses i programes de festes. Per a parlar de la tribu, el correcte és cabila; per al nom propi d’un grup fester, es respecta com l’escriga la comparsa.

Quina diferència hi ha entre kàbila, comparsa i filà?

Comparsa i filà són el grup de festers, amb el seu vestit, el seu nom i els seus càrrecs; filà és el nom que s’usa a Alcoi. La kàbila pot ser el local d’eixe grup o, en llocs com Abanilla, el nom que reben els grups moros. Per això, en cada poble vol dir una cosa.

Termes relacionats

Alferes i capità

En Moros i Cristians, el capità i l’alferes són els càrrecs festers que encapçalen cada bàndol; l’alferes ve de l’antic oficial que portava la bandera.

Festes

Comparsa

En Moros i Cristians, la comparsa (filà a Alcoi) és l’associació de festers d’un bàndol, moro o cristià, amb nom, vestit, càrrecs i local propis.

Festes

Quartelet

En Moros i Cristians, el quartelet (cuartelillo en castellà) és el local on es reunixen els festers en festes: mengen, preparen la desfilada i reben.

Festes

Articles relacionats