La fideuà és un plat de Gandia que es cuina com una paella però amb fideus en lloc d’arròs, cuits en brou de peix fins a quedar secs i servits amb allioli. El Diccionario de la RAE la definix, amb la grafia castellana fideuá, com un plat semblant a la paella fet amb fideus en lloc d’arròs. Es fa en la mateixa paella (recipient), amb el mateix foc i amb el mateix respecte que qualsevol arròs de la costa.
Com va nàixer la fideuà
La història que es conta a Gandia comença a la mar. Segons la tradició oral, a principis del segle XX el cuiner d’un pesquer es va trobar sense arròs en plena faena. Tenia ja preparats el sofregit i el brou de peix, així que va trossejar uns fideus i els va tirar en lloc de l’arròs. En arribar a terra, la recepta va passar a les cuines dels pescadors del Grau de Gandia i, a poc a poc, als restaurants del barri.
Els detalls canvien segons qui ho conte, però el fons és sempre el mateix: un brou de peix de barca, com el de l’arròs a banda, en què el fideu ocupa el lloc del gra. Per això la fideuà té tant d’arròs mariner.
Un plat amb concurs propi
Gandia presumix del seu invent. El Concurs Internacional de Fideuà de Gandia té més de mig segle: la 51a edició, la de 2026, es va anunciar per al 10 de juny al Moll dels Borja, vora el port, i en la seua presentació va intervindre l’Associació Cultural i Gastronòmica Fideuà de Gandia. És una bona prova que la fideuà ha deixat de ser un plat de barca per a convertir-se en una de les senyes d’identitat de la Safor.
Què du la fideuà de Gandia
La recepta tradicional que publica València Turisme, la marca turística de la Diputació de València, per a sis persones:
- Brou: morralla (peix de roca) de la llotja de Gandia amb tomaca, ceba, porro, pastanaga, julivert i una nyora, colat. És un fumet dels d’abans.
- Sofregit: all, ceba ratllada, pebre roig dolç i tomaca.
- Peix i marisc: rap, gamba roja i escamarlà.
- Fideu: del número 3, i safrà de fil.
- Recipient: una paella ampla.
Les gambes i els escamarlans es posen per damunt al final. A la taula no falta l’allioli.
Fideuà o fideuada: el nom
En castellà la RAE arreplega fideuá, amb accent agut, i explica que ve del valencià fideuà. El Diccionari normatiu valencià registra la paraula completa, fideuada, i la descriu com un plat guisat a la paella amb fideus més gruixuts que els normals, de forma corba, que es couen en brou de peix «fins que queden secs». Al carrer i a les cartes mana fideuà.
En què es diferencia de la paella
| Fideuà | Paella valenciana | |
|---|---|---|
| Base | Fideu | Arròs |
| Líquid | Brou de peix | Aigua, que cou amb la carn |
| Tros | Peix i marisc | Pollastre, conill, bajoqueta plana i garrofó |
| S’acompanya de | Allioli | Res: es menja tal qual |
| Origen | Grau de Gandia | Albufera de València |
Per ingredients i per brou, la fideuà s’assembla més a un arròs mariner que a la paella valenciana.
La fideuà en un esdeveniment
Si et ve de gust fideuà en lloc d’arròs, pregunta’ns en paelles i show cooking. Encaixa bé en un show cooking perquè es cuina a la paella, davant dels convidats.
Com es fa
Recepta de fideuà de Gandia, la tradicionalFonts
- Recepta tradicional de la fideuà de Gandia (València Turisme, Diputació de València)
- Cómo un traspiés gastronómico originó la fideuà: Gandia y su concurso internacional (El Periòdic, 2026)
- «Fideuá», Diccionario de la lengua española (RAE)
- «Fideuada», Diccionari normatiu valencià (AVL)
- Alicante, gastronomía y producto (Turismo de Alicante, 2022)
