Anar al contingut
ESVAEN
Xepep Càtering i Esdeveniments

Fideuà

Fideuà

La fideuà és un plat de Gandia paregut a la paella però amb fideus en lloc d’arròs, cuits en brou de peix fins a quedar secs i servits amb allioli.

La fideuà és un plat de Gandia que es cuina com una paella però amb fideus en lloc d’arròs, cuits en brou de peix fins a quedar secs i servits amb allioli. El Diccionario de la RAE la definix, amb la grafia castellana fideuá, com un plat semblant a la paella fet amb fideus en lloc d’arròs. Es fa en la mateixa paella (recipient), amb el mateix foc i amb el mateix respecte que qualsevol arròs de la costa.

Com va nàixer la fideuà

La història que es conta a Gandia comença a la mar. Segons la tradició oral, a principis del segle XX el cuiner d’un pesquer es va trobar sense arròs en plena faena. Tenia ja preparats el sofregit i el brou de peix, així que va trossejar uns fideus i els va tirar en lloc de l’arròs. En arribar a terra, la recepta va passar a les cuines dels pescadors del Grau de Gandia i, a poc a poc, als restaurants del barri.

Els detalls canvien segons qui ho conte, però el fons és sempre el mateix: un brou de peix de barca, com el de l’arròs a banda, en què el fideu ocupa el lloc del gra. Per això la fideuà té tant d’arròs mariner.

Un plat amb concurs propi

Gandia presumix del seu invent. El Concurs Internacional de Fideuà de Gandia té més de mig segle: la 51a edició, la de 2026, es va anunciar per al 10 de juny al Moll dels Borja, vora el port, i en la seua presentació va intervindre l’Associació Cultural i Gastronòmica Fideuà de Gandia. És una bona prova que la fideuà ha deixat de ser un plat de barca per a convertir-se en una de les senyes d’identitat de la Safor.

Què du la fideuà de Gandia

La recepta tradicional que publica València Turisme, la marca turística de la Diputació de València, per a sis persones:

  • Brou: morralla (peix de roca) de la llotja de Gandia amb tomaca, ceba, porro, pastanaga, julivert i una nyora, colat. És un fumet dels d’abans.
  • Sofregit: all, ceba ratllada, pebre roig dolç i tomaca.
  • Peix i marisc: rap, gamba roja i escamarlà.
  • Fideu: del número 3, i safrà de fil.
  • Recipient: una paella ampla.

Les gambes i els escamarlans es posen per damunt al final. A la taula no falta l’allioli.

Fideuà o fideuada: el nom

En castellà la RAE arreplega fideuá, amb accent agut, i explica que ve del valencià fideuà. El Diccionari normatiu valencià registra la paraula completa, fideuada, i la descriu com un plat guisat a la paella amb fideus més gruixuts que els normals, de forma corba, que es couen en brou de peix «fins que queden secs». Al carrer i a les cartes mana fideuà.

En què es diferencia de la paella

Fideuà Paella valenciana
Base Fideu Arròs
Líquid Brou de peix Aigua, que cou amb la carn
Tros Peix i marisc Pollastre, conill, bajoqueta plana i garrofó
S’acompanya de Allioli Res: es menja tal qual
Origen Grau de Gandia Albufera de València

Per ingredients i per brou, la fideuà s’assembla més a un arròs mariner que a la paella valenciana.

La fideuà en un esdeveniment

Si et ve de gust fideuà en lloc d’arròs, pregunta’ns en paelles i show cooking. Encaixa bé en un show cooking perquè es cuina a la paella, davant dels convidats.

Com es fa

Recepta de fideuà de Gandia, la tradicional

Fonts

Fideuà

Preguntes freqüents

On es va inventar la fideuà?

Al Grau de Gandia, el barri mariner de Gandia, a principis del segle XX. Segons la tradició oral de la ciutat, va nàixer a bord d’un pesquer: el seu cuiner es va quedar sense arròs en plena faena i va tirar fideus trossejats al sofregit i al brou de peix que ja tenia preparats.

Quina és la recepta original de la fideuà?

No hi ha una recepta escrita del primer dia, però la de referència és la fideuà de Gandia que publica València Turisme: brou de morralla de la llotja, sofregit d’all, ceba, tomaca i pebre roig, rap, gamba roja, escamarlà, safrà i fideu del número 3, tot en una paella ampla. Ix seca i es deixa reposar. A la taula s’acompanya d’allioli, com arreplega també la guia de Turisme d’Alacant.

Quins ingredients du la fideuà?

Fideu, brou de peix de roca, sofregit i peix i marisc. La versió de Gandia du rap, gamba roja i escamarlà; per al brou, peix de roca amb tomaca, ceba, porro, pastanaga, julivert i una nyora. S’assaona amb safrà i pebre roig dolç, i a la taula s’acompanya amb allioli.

Quina és la proporció de brou per a fer fideuà?

El fideu demana més brou que l’arròs: en la recepta de referència de València Turisme, el fumet, sempre ben calent, pesa un poc més de tres voltes el que la pasta, i la fideuà reposa uns minuts abans de servir-se. Les quantitats per a cada nombre de comensals van en la recepta.

Es diu fideuà o fideuá?

En castellà, la forma acadèmica és «fideuá», amb accent agut: la RAE la registra i explica que ve del valencià «fideuà». El Diccionari normatiu valencià arreplega la paraula completa, «fideuada». Al carrer i a les cartes de la costa el que més es veu és «fideuà», la forma col·loquial valenciana.

Termes relacionats

Arròs a banda

L’arròs a banda és un arròs mariner molt típic d’Alacant que es cou en el brou d’un peix guisat abans i es servix a part, amb allioli.

Arrossos

Fumet

El fumet és un brou concentrat de peix o marisc que no es pren sol: s’usa com a base d’arrossos, sopes i salses.

Arrossos

Paella (recipient)

La paella (en castellà, paellera) és el recipient metàl·lic, redó, ample i de poc fons, amb dues nanses, en què es cuina l’arròs.

Arrossos

Socarrat

El socarrat és la capa fina d’arròs torrat i cruixent que queda apegada al fons de la paella quan el brou s’ha consumit.

Arrossos

Sofregit

El sofregit és la base d’ingredients fregits a poc a poc en oli (ceba, all, tomaca o la carn, segons el plat) que dona sabor a arrossos i guisats.

Arrossos

Articles relacionats