Barraca de Fogueres

Una barraca de Fogueres és el recinte acotat que una comissió de barraca planta al carrer durant les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, entre el 20 i el 24 de juny, perquè els seus socis dinen, sopen i passen la festa junts. Darrere hi ha una associació festera amb vida pròpia i, a la porta, una portada artística que crema la nit de la cremà.

Barraca i racó: en què es diferencien

Al carrer es barregen molt les dos paraules, i fins i tot el glossari turístic de la Generalitat les posa juntes («barraca o racó foguerer», lloc de trobada dels comissionats d’una foguera i els seus convidats). Però en l’organització de la festa són coses distintes. El decret del Consell que va declarar les Fogueres Bé d’Interés Cultural Immaterial ho explica així:

	Barraca	Racó
Qui hi ha darrere	Una comissió de barraca, amb la seua pròpia junta directiva	La comissió d’una foguera
Què és	L’espai acotat que els barraquers munten al carrer durant les festes	La seu social de la foguera, «lloc pensat per a la convivència dels associats»
Relació amb la foguera	Associació independent, però vinculada a una foguera pel districte	Forma part de la mateixa foguera
Els seus membres	Barraquers	Foguerers
Segell d’identitat	La portada de l’entrada	El monument de la comissió

L’Ajuntament d’Alacant també les compta per separat. Un decret municipal de setembre de 2026, pensat per a les Fogueres de 2027, va fixar un sol racó per foguera, va congelar la superfície de racons i barraques en la de 2026, amb un màxim de mil persones, i no va autoritzar fogueres ni barraques noves per a eixe any.

Qui són els barraquers

Una comissió de barraca es reunix durant l’any en la seua seu i, del 20 al 24 de juny, es trasllada al carrer. L’activitat la paguen els socis amb les seues aportacions, i per això, com explicava a Alicante Plaza Antonio Galindo, president de la federació que les agrupa, cada barraca es mesura en taules o en socis: «hi ha barraques amb trenta taules, però que tenen seixanta socis perquè han de compartir si no tenen més espai». En 2025 en participaven unes cinquanta. Totes les comissions, de fogueres i de barraques, estan integrades en la Federació de Fogueres de Sant Joan, l’entitat que organitza la festa.

La figura té història: la primera barraca la va crear en 1931 la penya Els Trenta-u, només tres anys després de les primeres Fogueres oficials.

La portada, la carta de presentació

Des d’aquella primera barraca, la portada és allò que la distingix. La fan artistes de fogueres o la mateixa comissió, es col·loca en l’accés al recinte i porta motius en relleu o en tres dimensions sobre la festa, les tradicions, la gastronomia, la ciutat o l’actualitat. Igual que els monuments, competix per categories segons el seu pressupost i un jurat premia les millors. La nit del 24 crema amb les fogueres.

Com es viu una barraca

La nit del 20 de juny, alhora que es planten els monuments adults, s’instal·len els racons i les barraques. A partir d’ací la barraca és la base d’operacions: despertà pel matí, la mascletà de les dos a la plaça dels Estels, dinar, sopar i revetla per la nit. El 24, a mitjanit, la palmera del castell de Santa Bàrbara dona el senyal de la cremà i tanca el cicle.

La barraca com a cuina de campanya

Per a qui cuina, una barraca és un restaurant efímer en ple carrer: carpa, poc espai, molta gent i horaris que manen els actes. A Xepep preparem càtering per a Fogueres i barraques: dinars i sopars de la comissió, cuina i barra dins de la carpa i una carta pensada amb vosaltres. Les comandes de barra queden registrades amb comandera i QR, així la comissió sap en tot moment el que s’ha servit.

Per a veure com queda sobre el terreny, teniu la galeria de Fogueres. I si la vostra comissió ix també en altres festes, treballem per a festes populars.

Termes relacionats

La barraca viu apegada a la foguera, el monument que dona nom a cada comissió; el final és la cremà, i a migdia la festa se sent en la mascletà. En les Falles de València, la seu de cada comissió és el casal faller.

Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Revetla.