Anar al contingut
ESVAEN
Xepep Càtering i Esdeveniments

Cremà

Cremà

La cremà és l’acte de cremar els monuments de les Falles i les Fogueres al final de la festa; la plantà és quan s’alcen al carrer.

La cremà és l’acte de cremar els monuments que han estat plantats al carrer durant les festes: les falles a València, la nit de Sant Josep, i les fogueres a Alacant, la nit de Sant Joan. La plantà és el moment contrari, quan eixos monuments s’alcen. Entre l’una i l’altra cap tota la festa: el monument naix en la plantà i mor en la cremà.

Què és la cremà

Cremà és la forma col·loquial de cremada. El Diccionari normatiu valencià la definix com l’acte festiu de cremar la falla o la foguera la nit de Sant Josep o de Sant Joan, i el glossari de les Fogueres de la Generalitat ho diu encara més curt: «l’acte de la crema de la foguera». Els monuments estan fets per a cremar: el decret que protegix les Fogueres recorda que materials com el suro blanc faciliten la seua combustió.

Cremà en les Falles de València

La nit del 19 de març crema la ciutat sencera. Visit València explica que són les falleres majors de cada comissió les que encenen la metxa. Primer es cremen les falles infantils, després totes les grans i, al final, la falla guanyadora de la Secció Especial i la de la plaça de l’Ajuntament, que és l’última. La UNESCO va inscriure les Falles en 2016 en la seua Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Cremà en les Fogueres d’Alacant

A Alacant és la nit del 24 de juny. A les dotze es dispara una gran palmera de focs des de dalt del castell de Santa Bàrbara, al mont Benacantil, visible des de tota la ciutat. És el senyal: comencen a cremar les fogueres oficials, tots els monuments adults i infantils i les portades de les barraques. Mentres cremen, els bombers mullen la gent que mira, per a alleujar la calor de l’estiu i la de les flames: és la banyà, que la Generalitat descriu com a molt popular entre els joves.

I la plantà

Plantà és la forma col·loquial de plantada, l’acte de plantar les falles i les fogueres.

Falles de València Fogueres d’Alacant
Plantà infantil Entorn del 15 de març Nit del 19 de juny
Plantà dels monuments grans Nit del 15 al 16 de març Nit del 20 de juny
Cremà Nit del 19 de març, Sant Josep Mitjanit del 24 de juny, Sant Joan

Entre la plantà i la cremà, els monuments es queden al carrer perquè es puguen visitar. És també quan sona cada dia la mascletà: a València a la plaça de l’Ajuntament i a Alacant a la dels Estels.

En un esdeveniment o càtering

Plantà i cremà són els dos pics de treball d’una comissió: es munta de nit, se sopa a deshora i es torna a casa de matinada. Qui dona de menjar ha de pensar en els horaris del programa, no en els d’un restaurant. A Alacant, Xepep prepara dinars i sopars per a Fogueres i barraques, amb cuina i barra en la carpa, i en general per a festes populars.

Termes relacionats

El monument d’Alacant és la foguera; el de València, la falla, la comissió de la qual es reunix en un casal faller. Abans de la cremà, cada dia sona la mascletà, i a Alacant moltes comissions viuen la nit des de la barraca.

Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Falla i Ninot.

Fonts

Cremà

Preguntes freqüents

Què és la cremà?

És l’acte de calar foc als monuments de les festes valencianes del foc: les falles la nit de Sant Josep i les fogueres la de Sant Joan. Cremà és la forma col·loquial de cremada, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua definix com l’acte festiu de cremar la falla o la foguera la nit de Sant Josep o de Sant Joan. Posa el punt final a la festa i és el seu moment més esperat.

A quina hora és la cremà?

A València, la nit del 19 de març: segons l’horari habitual de Visit València, les falles infantils cremen cap a les huit, les grans cap a les deu i la de la plaça de l’Ajuntament tanca la nit cap a les onze. A Alacant, la cremà comença a les dotze de la nit del 24 de juny, amb la palmera del castell de Santa Bàrbara.

Què és la plantà?

És l’acte d’alçar els monuments al carrer: plantada en valencià normatiu, plantà en el parlar de tots els dies. Des d’eixe moment les falles o les fogueres queden exposades, el jurat les visita i el públic pot recórrer-les fins a la nit en què cremen. Per a les comissions és una nit llarga de treball.

Quan és la plantà?

En les Falles de València, entorn del 15 de març: les infantils es planten eixe dia i les grans, durant la nit del 15 al 16. En les Fogueres d’Alacant, les infantils es planten la nit del 19 de juny i les grans la nit del 20, junt amb els racons i les barraques.

Per què es cremen les Falles?

La versió més popular diu que els fusters de València cremaven per Sant Josep els encenalls, els trastos vells i els parots, els suports dels candils, en una foguera purificadora. D’ahí van eixir les falles. La UNESCO ho llig com una festa de benvinguda a la primavera: el foc de l’últim dia simbolitza la seua renovació.

Termes relacionats

Casal faller

El casal faller és la seu d’una comissió fallera de València: el local on es reunix, organitza la falla i fa vida social durant tot l’any.

Festes

Falla

Una falla és un monument de figures i escenes satíriques que es planta al carrer per a cremar-lo durant la festa.

Festes

Foguera

La foguera és el monument d’art efímer que cada districte d’Alacant planta al juny i crema la nit del 24; també nomena la seua comissió.

Festes

Mascletà

La mascletà és un tir pirotècnic de dia, de petards i trons encadenats en ritme creixent, típic de les Falles i de les Fogueres d’Alacant.

Festes

Ninot

Un ninot és una figura d’un monument faller; diverses figures poden formar una escena dins de la falla.

Festes