Anar al contingut
ESVAEN
Xepep Càtering i Esdeveniments

Els 14 al·lèrgens

Els 14 al·lèrgens

Els 14 al·lèrgens són les substàncies que causen al·lèrgies o intoleràncies i que cal declarar per llei a la UE (annex II del Reglament 1169/2011).

Els 14 al·lèrgens són les substàncies o productes que causen al·lèrgies o intoleràncies i que, per llei, cal indicar sempre que s’usen en un aliment i continuen presents en el plat acabat. La llista està en l’annex II del Reglament (UE) 1169/2011 i val igual a tota la Unió Europea, tant per al que està envasat com per al menjar que se servix sense envasar, com el d’un càtering.

La llista dels 14 al·lèrgens

Els noms de la segona columna són els de l’annex II. La tercera és nostra: on solen aparéixer en una cuina d’esdeveniments.

N.º Substància o producte (annex II) On pot aparéixer en un càtering
1 Cereals que continguen gluten: blat (com l’espelta i el blat khorasan), sègol, ordi, civada o les seues varietats híbrides Pa, arrebossats, croquetes, beixamel, empanadetes, masses
2 Crustacis Gambes, escamarlans, arrossos i brous de marisc
3 Ous Maionesa, arrebossats, truites, rebosteria
4 Peix Fumet, salaons, arrossos i brous de peix
5 Cacauets Aperitius, salses, rebosteria
6 Soja Salses, begudes vegetals, preparats
7 Llet i els seus derivats (inclosa la lactosa) Beixamel, formatges, mantega, postres
8 Fruits de corfa: ametles, avellanes, nous, anacards, pacanes, nous del Brasil, festucs (pistatxos) i nous de macadàmia Torrons, picades, salses, rebosteria
9 Api Brous, sofregits, amanides
10 Mostassa Salses, amaniments, embotits
11 Grans de sèsam Pans, amaniments, rebosteria
12 Diòxid de sofre i sulfits (més de 10 mg/kg o 10 mg/litre, en SO2 total) Vi, vinagre, adobats, fruita dessecada
13 Tramussos Aperitius, farines
14 Mol·luscs Musclos, cloïsses, sípia, calamar, pop

L’annex deixa fora alguns derivats molt processats, com certs xarops de glucosa a base de blat o l’oli de soja totalment refinat. La llista completa, amb totes les seues excepcions, està en el Diari Oficial de la UE.

Al·lèrgia i intolerància alimentària: la diferència

L’AESAN ho explica així: en les al·lèrgies, el sistema immune reacciona contra certes substàncies presents en els aliments; en les intoleràncies, els símptomes poden ser semblants, però el sistema immunològic no hi intervé de la mateixa manera. L’annex II, de fet, ajunta en una sola llista substàncies que causen unes i altres, com els cereals amb gluten, la lactosa o els sulfits.

Per a una cuina, la conseqüència pràctica és només una: si algú avisa, el seu plat es fa sense eixe ingredient i sense que s’hi creue.

Com s’informa dels al·lèrgens en un càtering

Per al menjar sense envasar que se servix al consumidor final i a les col·lectivitats, el Real Decreto 126/2015 demana:

  • Indicar l’al·lèrgen amb claredat, amb referència a la substància de l’annex II, llevat que el nom del plat ja ho deixe clar.
  • Donar-lo per escrit, en etiquetes o cartells al costat de l’aliment, o de paraula, sempre que eixa informació estiga registrada per escrit o en format electrònic a l’establiment, a l’abast del personal, de la inspecció i dels clients.
  • Avisar d’on es consulta: si no està al costat de l’aliment, un cartell visible ha d’indicar on està la informació o que es pot preguntar al personal.
  • Conservar-la almenys fins que puga supondre’s raonablement que els aliments s’han consumit.

Al·lèrgens en un esdeveniment

El que de veres ajuda és avisar prompte i demanar la informació per escrit:

  • Pregunta en la invitació. Una línia sobre al·lèrgies i intoleràncies en la convocatòria, com contem en l’article sobre el dinar de Nadal d’empresa, i la llista al proveïdor amb temps.
  • Demana els al·lèrgens de cada elaboració, no només els del menú. El nom de la peça no basta, i menys en un coffee break amb moltes coses xicotetes.
  • Pregunta com se separa en cuina i en el servei. Que un plat no porte un al·lèrgen no vol dir que no s’haja tocat amb ell: és la contaminació creuada.
  • Si algú té una al·lèrgia greu, que parle directament amb la cuina.

A Xepep les dietes i les al·lèrgies es deixen previstes per endavant: digues-nos què necessita la teua gent en demanar pressupost i ho planifiquem amb la cuina. I si vols vore com s’organitza la seguretat alimentària d’un càtering, llig sobre l’APPCC.

Prepares una celebració familiar? Mira com organitzar el dinar d’una comunió a Alacant, amb formats i tasques per setmanes.

Fonts

Els 14 al·lèrgens

Preguntes freqüents

Quins són els 14 al·lèrgens obligatoris a Espanya?

Els de l’annex II del Reglament (UE) 1169/2011: cereals amb gluten, crustacis, ous, peix, cacauets, soja, llet (inclosa la lactosa), fruits de corfa, api, mostassa, sèsam, diòxid de sofre i sulfits (per damunt de 10 mg/kg o 10 mg/litre), tramussos i mol·luscs, amb els seus productes derivats i algunes excepcions que fixa el mateix annex.

Quants al·lèrgens hi ha a la Unió Europea?

Catorze de declaració obligatòria, els de l’annex II del Reglament (UE) 1169/2011, iguals en tots els països de la UE. El reglament encarrega a la Comissió reexaminar la llista i actualitzar-la si escau. No són els únics aliments que poden donar una reacció: són els que la llei obliga a indicar sempre que s’usen en l’elaboració.

Quina diferència hi ha entre una al·lèrgia i una intolerància alimentària?

En l’al·lèrgia intervé el sistema immunitari i la reacció pot ser greu encara que la quantitat siga mínima; en la intolerància els símptomes poden assemblar-se, però el mecanisme és un altre (l’AESAN ho explica en la seua web d’etiquetatge). La llei posa les dues en la mateixa llista de 14: el gluten, la lactosa o els sulfits es declaren igual que el cacauet. En cuina es treballa igual: sense eixe ingredient i sense que es creue amb ell.

Quins aliments són els més al·lergògens?

La llei no fa una classificació per gravetat: obliga a declarar per igual els 14 grups de l’annex II del Reglament (UE) 1169/2011. En una cuina d’esdeveniments els que més apareixen són el gluten (pa, arrebossats, masses), la llet, l’ou, el peix, els crustacis i els mol·luscs, els fruits de corfa i els sulfits del vi i el vinagre. Per això cal demanar la llista d’al·lèrgens de cada elaboració, no només la del menú.

Termes relacionats

APPCC

L’APPCC (Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític) és el sistema amb què una empresa alimentària identifica i controla els seus riscos d’higiene.

Normativa i al·lèrgens

Càtering

El càtering és el servei que prepara i subministra menjar i beguda fora de la cuina del client: esdeveniments, empreses, escoles o transports.

Logística

Contaminació creuada

La contaminació creuada és el pas de microorganismes o al·lèrgens d’un aliment, persona o estri a un altre aliment. S’evita separant i netejant.

Normativa i al·lèrgens

Reglament (UE) 1169/2011

El Reglament (UE) 1169/2011 regula la informació alimentària al consumidor a la UE, al·lèrgens inclosos. El RD 126/2015 el completa per al que va sense envasar.

Normativa i al·lèrgens

Articles relacionats