Els bous al carrer són festejos taurins populars de la Comunitat Valenciana en què es solten, es conduïxen, es corren, es toregen o es retallen reses braves al carrer, sense que en cap cas hi haja lídia de l’animal. Formen part del programa de festes de molts pobles i són, com diu el mateix reglament de la Generalitat, «la celebració per antonomàsia» de la Comunitat.
Què diu la norma
La definició ix del reglament autonòmic: el Decret 91/2026, de 12 de juny, del Consell, publicat en el DOGV núm. 10390, de 23 de juny de 2026, que entra en vigor l’1 de gener de 2027 i substituïx el Decret 31/2015, de 6 de març.
El seu preàmbul dóna la mesura de la festa: uns 9.000 festejos a l’any en més de 260 municipis, la meitat de tots els festejos populars que s’organitzen a Espanya. Entre el que regula el text:
- Autorització: l’organitzador demana permís a la conselleria amb almenys quinze dies hàbils d’antelació, amb el dia, l’hora, el recorregut i les modalitats.
- Servei sanitari: com a mínim, un metge i una infermera o infermer, amb el seu material, i una ambulància al costat del lloc sanitari des d’una hora abans. Si l’ambulància s’absenta, encara que siga un moment, el festeig se suspén.
- Veterinari: la seua contractació és voluntària llevat dels casos en què el reglament l’exigix.
- Cadafals i graderies: les plataformes per al públic hauran de passar una inspecció tècnica d’un arquitecte o aparellador dins dels sis anys següents a l’entrada en vigor.
La norma distingix també entre espectadors, que miren des d’on la res no pot arribar, i participants, que prenen part lliurement i assumixen el risc. Qui està al carrer a l’abast de l’animal compta com a participant, i el reglament prohibix participar als menors de 16 anys.
Modalitats
| Modalitat | Què és, segons el reglament |
|---|---|
| Res ensogada o bou a la corda | Un bou o una vaca conduïts pels carrers amb sogues subjectes a l’animal, sense que el recorregut haja d’estar tancat. |
| Res embolada o bou embolat | La res porta a les banyes uns ferros amb boles enceses. Un mascle ha de tindre almenys tres anys i una femella, cinc. |
| Entrada de bous | El trasllat de les reses d’un punt a un altre per un itinerari autoritzat, amb variants amb cavalls, camperes i mixtes. |
| Solta de reses | Solta de vaques o de bou de corro. |
| Exhibició de reses cerrils | Reses que no han sigut torejades, lidiades ni corregudes abans. |
| Bou a la mar | La modalitat que se celebra arran de mar; si ocupa la costa, necessita a més l’autorització de Costes. |
| Concurs de retalls | Participants que esquiven i retallen la res. |
On i quan
Els bous al carrer es poden celebrar en vies públiques, recintes taurins i places de bous fixes o portàtils. Les dates les fixa cada poble dins del seu programa de festes.
Una festa amb penyes i amb taula
Darrere de cada festeig hi ha un organitzador o promotor, moltes vegades el mateix ajuntament, i al voltant, penyes i comissions de festes que es junten a menjar durant eixos dies. Xepep prepara dinars per a festes populars i comissions, amb cuina i barra a la carpa i dinars de germanor. Si el dinar és per a un grup gran, mira quant d’arròs per persona.
Termes relacionats
Entre acte i acte, la festa valenciana es mesura també per la pólvora: la mascletà. Si t’interessa el món fester en general, consulta què és una comparsa i què és un casal faller.
Per a continuar amb el vocabulari de la taula i de la festa, consulta Revetla.