Recepta de bunyols de carabassa (dues versions)

Els bunyols de carabassa es compten per dotzenes. La recepta base d’esta fitxa ve de Valencia Bonita i en dona uns 12; l’altra, la de Convega a la Vega Baixa, la donem en el text com a variant, perquè es fa d’una altra manera i no suma en la calculadora. No són una bona i una roïna: són dues maneres de fer-los.

Dues maneres d’arribar al mateix bunyol

La diferència gran és com es cou la carabassa. Valencia Bonita la torra, amb les pipes dins i a 180 °C poc més d’una hora, i després en trau només la polpa. Eixa hora és la cocció que marca la fitxa; la fritura va a ull, pel color. La massa du farina, millor de força, i llevat fresc, no du ou, i reposa uns 30 minuts. El receptari de Convega pela i bull la carabassa, guarda l’aigua de coure-la, munta les clares a punt de neu i afig rovells, sucre i ratlladura de taronja; la massa puja durant una hora, es fregix a trossets i s’arrebossa en abundant sucre.

Hi ha una coincidència que ens agrada: les dues usen el doble de carabassa que de farina. En la de Valencia Bonita són 500 g de polpa torrada per 250 g de farina; en la de Convega, 2 kg de carabassa per 1 kg. No donem les altres xifres de Convega: l’oli ve imprés com a «1/2 litros», i la mitja cullerada de llevat per a un quilo de farina no quadra amb els 25 g que demana Valencia Bonita per a 250 g. Ho hem declarat en la fitxa i no hem posat una xifra de collita pròpia. Tampoc dona Convega rendiment, de manera que no sabem quants bunyols ixen.

El punt del bunyol: ataronjat, no blanc

Valencia Bonita insistix en un punt: el bunyol ha d’eixir més ataronjat que blanquinós, perquè és de carabassa i no de farina. I arreplega l’avís d’El Tio Visantico sobre els de fora de casa: «els posaran molta farina i poca carabassa». Per això torrar importa: la polpa torrada concentra més sabor i color que la cuita en aigua o en microones. Si la carabassa no té sucre suficient, o si els comensals són golosos, es pot afegir un poc a la massa, a més del que va per damunt. Tampoc cal traure la carabassa de la pell abans de torrar-la: es torra sencera, partida per la meitat, i es buida després.

Fritura amb forat

L’oli, de gira-sol o de llavors, es posa a foc no gaire fort. Quan fuma, s’enfarinen les mans o es mullen amb aigua tèbia, es pren una porció, es fa una bola i es fa el forat amb el dit gros. En l’oli, el palet llarg evita que el forat es tanque, i la paleta ajuda a girar-los sense que es dauren massa. Escorre sobre paper de cuina i sucre per damunt.

Quan es mengen i amb què

Valencia Bonita el presenta com a dolç típic de les Falles i l’acompanya, en els dies freds, amb una bona tassa de xocolate. Si no coneixes la festa per dins, el glossari explica què és un casal faller. A la Vega Baixa, Convega els situa en èpoques com Sant Josep o Tots Sants, quan comença la temporada de carabasses. El 19 de març i el seu festiu, en el calendari: 19 de març. Per a la resta del repertori de festa, en el receptari tens la mona de Pasqua i la coca amb tonyina de les Fogueres. I per a mullar en orxata, els fartons.

Per a molts comensals

Una dotzena s’acaba en un moment. Si sou molts i és la vostra festa, cuinem per a la festa del barri o del casal, amb muntatge i barra.