Recepta de mona de Pasqua valenciana pas a pas

La mona de Pasqua és d’eixos dolços que es fan per a compartir i per a regalar. La d’esta fitxa ix d’Alicante Turismo: una massa tendra, perfumada amb taronja i aigua de flor de taronger, amb un ou dur i tenyit que queda a la vista enmig de la peça. Amb estes quantitats ixen dues mones i, segons la font, per a unes huit persones. Alicante Turismo dona uns 75 minuts, però la recepta demana a més un fermentat fet la nit abans i dues pujades sense hora fixa, fins que la massa doble: és una recepta per a un dia tranquil, no per a mitja vesprada. Les quantitats van en tres grups, el fermentat, la massa i la decoració, perquè no se’t barregen.

Un fermentat fet la vespra

El que distingix esta recepta és el fermentat. La nit abans es barregen farina de força, aigua i llevat fresc de forner i es deixa a la nevera. L’endemà es barreja amb la resta de la farina, més llevat i els ous. No és massa mare: és un fermentat curt, d’una nit, fet amb llevat fresc de forner. Se seguix la pràctica tradicional i s’usa llevat fresc premsat de forner, mantenint les quantitats de la recepta: 12 g per al fermentat i 12 g per a la massa.

Equivalència orientativa: usa aproximadament un terç del pes en llevat sec de forner, uns 4 g per al fermentat i 4 g per a la massa.

La massa du més coses de les que pareixen: oli d’oliva, mel, ratlladura de taronja i aigua de flor de taronger, a més del sucre i la sal. Es pasta fins que és elàstica i deixa d’apegar-se, i després es deixa pujar fins que doble. No tingues pressa en eixa part.

L’ou: dur, tenyit i en el seu buit

Els ous es couen 10 minuts i es passen a un got d’aigua amb unes gotes de vinagre i colorant alimentari, on prenen el color. Després, cadascun es posa en un buit fet en la bola de massa, i amb una porció de massa que has reservat s’estiren tires fines que es creuen sobre l’ou. Llavors es pinten amb clara i la mona puja una segona vegada, tapada i sense corrents d’aire, fins que doble.

A Alacant la mona sol ser allargada, encara que també n’hi ha de redona, i es fan figures com fardatxos amb l’ou a la boca. I l’ou, segons conta la mateixa fitxa d’Alicante Turismo, es trenca al front de l’acompanyant quan menys s’ho espera.

Forn i acabat

El forn va a 180 °C durant 25 minuts. Abans d’entrar, la mona es pinta una altra vegada i s’empolvora amb sucre barrejat amb unes gotes d’aigua de flor de taronger, que és l’acabat que demana la font.

Quan es menja, i amb qui

Ací la tradició és doble. El Diumenge de Pasqua, el padrí regala la mona al fillol després de missa. Per a eixir a menjar-la, les fonts no coincidixen en el dia. Valencia Bonita parla del dilluns: dues o tres famílies o un grup d’amics que s’ajunten en algun lloc per a menjar-la i, quan toca, no falta una paella o una torrà. Les dates i el festiu, any a any, estan en la pàgina del Dilluns de Pasqua. Alicante Turismo situa el berenar fora de casa el mateix Diumenge de Resurrecció i recorda el costum d’anar a menjar la mona a l’era o al camp, amb estels, corda i la cançó de «La Tarara». A la ciutat d’Alacant, segons la mateixa font, molts alacantins s’ajunten al parc del Tossal, als peus del castell de Sant Ferran.

Si busques altres dolços de festa, en el receptari tens els bunyols de carabassa de Falles, i la coca amb tonyina de les Fogueres, que és salada però igual de lligada al seu dia. Entre els bizcoits, la coca de llanda, el bizcoit valencià de safata; i per a mullar en orxata, els fartons.

Per a molts comensals

La fitxa calcula les quantitats segons les mones que vulgues, però quan són moltes boques convé pensar en el conjunt de la taula: dolç, arròs i beguda. Si sou molts, cuinem per a grups i festes populars: ho tens en festes populars.