Recepta de coca de llanda: el bescuit valencià

La coca de llanda és un bescuit, no una coca de massa com les salades. Esponjosa per dins, amb una capa de sucre cruixent per damunt, s’enforna en safata i es talla en quadrats. És un clàssic de l’esmorzar i el berenar valencians, i dels més fàcils de fer: batre, barrejar i enfornar.

Una recepta, no dos barrejades

Hi ha moltes receptes de coca de llanda i no coincidixen. Per a esta fitxa en seguim una de sola: la que publica Gastronosfera, de la fleca La Tahona del Abuelo. Segons eixa font, porta sis ous, mig quilo de sucre, 250 ml de llet, 250 ml d’oli d’oliva, mig quilo de farina fluixa i un sobre de gasosa de 25 g. Totes les quantitats de la fitxa són seues.

La segona recepta oberta que hem mirat, la d’El Español Valencia, té altres proporcions: menys ou i menys sucre, i gasificant en sobres sense indicar el pes. No servix per a completar la primera, i barrejar-les donaria una massa que cap de les dues sosté. Per això no prenem d’ella cap xifra.

Ull a la proporció: esta recepta porta mig quilo de sucre per a mig quilo de farina, així que ix un bescuit molt dolç. Si el preferixes més lleuger, seguix la recepta d’El Español sencera, no una barreja de les dues.

El motle i el truc de no omplir-lo

La llanda és el motle rectangular de llauna on s’enforna. Gastronosfera dona una mesura habitual d’uns 20 × 30 cm i uns 5 cm d’alt. Es folra el fons amb paper vegetal, i la regla que més convé respectar és no omplir-la fins dalt: la massa puja bastant en el forn i es desborda.

Si no tens llanda, una safata o un motle rectangular de mesures semblants servix, encara que canvia la grossària i caldria vigilar la cocció.

Batre, barrejar i l’oli al final

L’orde importa. Primer, ous i sucre fins que la mescla blanquege. Després van la llet, la farina i la gasosa. L’oli entra l’últim, a poc a poc, quan la massa ja té cos, fins que queda homogènia.

Els consells de la font són pocs i útils: llet sencera, millor sabor; ratlladura de llimona, per a realçar; velocitat de batut alta, per a una mescla més esponjosa. La llet pot canviar-se per suc de taronja o per aigua.

El sucre de dalt i el repòs

Abans d’enfornar s’empolvora sucre en abundància per damunt. En el forn forma una capa que s’esquerda i queda cruixent, i això és el primer que es veu i el que més se’n recorda d’esta coca. Enforna 35 minuts a 180 °C, amb el forn preescalfat uns 10, i comprova-ho amb un escuradents: ha d’eixir net. Deixa-la reposar almenys 30 minuts abans de tallar-la, perquè la molla acabe d’assentar-se.

Un bescuit amb diversos noms

A València s’anomena coca de llanda; a Alacant, coca boba o coca secreta; a Castelló, coca mal feta o coca de mida. El Español la conta com un dels components bàsics de l’esmorzar i el berenar dels valencians, i com un bescuit ideal per a qualsevol moment del dia, sense lligar-lo a una festa concreta. Per això ací tampoc el lliguem.

Si t’agrada la rebosteria de festa, en el receptari tens la mona de Pasqua, els bunyols de carabassa i els fartons, que són més d’estiu. I si busques una coca salada, mira la coca de molletes.

Per a molts comensals

Una llanda dona per a un berenar; per a un grup cal enfornar-ne diverses. Si sou molts, cuinem per a grups amb muntatge i barra: mira cuina i barra per a festes.