Fartons
Rendiment: 10 peces
Sou 40 o més? Cuinem arrossos per a grups en directe
En paelles grans cal menys líquid. Fonts
Ingredients
Massa
- 50 mlAigua tèbia
- 25 gLlevat fresc de fleca
- 300 gFarina de força
- 1 u.Ou
- 50 gSucre
- 3 gSal
- 50 mlOli de gira-sol
Glacejat
- 100 gSucre glas per al glacejat
- 30 mlAigua per al glacejat
Ingredients
Passos
- 1Dissol el 25 g en l’50 ml tèbia.
- 2Tamisa la 300 g en un recipient ampli, afig el 50 g i l’1 u., incorpora l’aigua amb el llevat i pastix dins del recipient.
- 3Quan la massa es desenganxe de les parets, afig l’50 ml i la 3 g. Passa-la al taulell i pastix uns dos minuts, fins que quede llisa. Fes-ne una bola, torna a ficar-la en el recipient, tapa-la amb un drap i deixa-la reposar.30 min
- 4Dividix la massa en 10 porcions i deixa-les reposar 5 minuts més, tapades. Estira cada una amb el corró en forma ovalada i enrotlla-la pel costat llarg.5 min
- 5Col·loca’ls en una safata amb paper vegetal, tapa’ls i deixa que fermenten fins que dupliquen el seu volum. Poden ser dues o tres hores, segons la temperatura de la cuina.
- 6Amb el forn preescalfat a 225 °C, calor dalt i baix, fica la safata, baixa a 200 °C i enforna 12 minuts.12 min
- 7Mentrestant, barreja el 100 g amb l’30 ml fins que no queden grumolls.
- 8Quan els traguis del forn, pinta’ls amb el glacejat encara calents, per tota la superfície, i deixa’ls refredar abans de menjar.

Els fartons són un pa dolç allargat, tendre per dins i brillant de sucre per fora, fet per a sucar. És un dolç d’Alboraia, de la terra de l’orxata, i es menja sobretot a l’estiu. Esta fitxa és una recepta casolana per a 10 peces, amb els reposos que importen.
Una massa tendra, amb ou i oli
La base és una massa de farina de força amb llevat fresc, ou, una miqueta de sucre i oli de gira-sol. Es pastix primer sense l’oli, fins que es desenganxa de les parets del recipient; l’oli i la sal entren després, i es treballa uns dos minuts sobre el taulell fins que queda llisa.
Seguim la recepta de Directo al Paladar perquè és la que dona totes les quantitats. Valencia Plaza arreplega una altra, tradicional, amb més farina i més ous, però no dona la quantitat d’aigua, i sense eixa dada no es pot fer sencera. Per això van separades, sense barrejar xifres: la tradicional queda en les variants, com a referència.
Formar els rotllets: ovalat i enrotllat pel costat llarg
La massa es dividix en 10 porcions, que reposen 5 minuts tapades. Cada una s’estira en forma ovalada amb el corró i s’enrotlla pel costat llarg. Eixe gest és el que dona l’allargat típic, paregut al d’una rosquilleta, però més tendre, que és el que Valencia Plaza diu que buscaven els orxaters d’Alboraia.
Es col·loquen en la safata sobre paper vegetal, es tapen i es deixen fins que dupliquen el seu volum. Segons Valencia Plaza, el dolç original va partir de la massa del panquemao valencià, alleugerida i allargada, i amb glacejat. Valencia Plaza no dona més detalls d’eixa massa; la d’esta fitxa és la de Directo al Paladar.
El temps mana: repòs i fermentació
Esta recepta demana paciència. La massa reposa mitja hora, les porcions cinc minuts més i la fermentació en safata ronda entre dues i tres hores, segons la temperatura de la cuina. En total, unes tres hores de repòs per a 35 minuts de feina i 12 de forn. No té sentit apressar: si els fartons no han duplicat, eixiran densos.
Forn i glacejat: calent sobre calent
El forn es preescalfa a 225 °C, amb calor dalt i baix; es fica la safata, es baixa a 200 °C i s’enforna 12 minuts. El glacejat és de sucre glas i aigua, barrejats fins que no queden grumolls, i es pinta just en traure els fartons, encara calents, perquè s’assente fi i brillant. Després, a refredar abans de menjar.
Quan es mengen i amb què
Els fartons són d’esmorzar i de berenar. Amb orxata en els mesos de calor, i a l’hivern amb xocolate a la tassa, cafè o infusions, segons Directo al Paladar. Valencia Plaza els posa en les vesprades i nits d’estiu amb orxata. Les fonts els situen a l’estiu i en el berenar, no en una celebració concreta.
Directo al Paladar afig la llet merengada, també típica de València, i els recomana per a matar la fam a mitja vesprada.
Una nota sobre el nom: Fartons Polo és una marca de Grupo Polo, que situa el seu origen el 1939 a Titaigües i el seu trasllat a Alboraia el 1960 (web de la marca). Ací parlem del dolç, no de la marca.
Si t’agrada la rebosteria, en el receptari tens la coca de llanda, els bunyols de carabassa i la mona de Pasqua. Per a una taula d’esmorzar o berenar d’empresa, mira les idees del coffee break per a empreses.
Per a molts comensals
Una tanda dona deu fartons; per a un grup cal repetir la recepta o escalar-la. Si sou molts, cuinem per a grups amb muntatge i barra: mira cuina i barra per a festes.
Història i variants
Els fartons són d’Alboraia. Valencia Plaza conta que els orxaters van buscar durant anys un dolç per a sucar en l’orxata i que la família Polo, després de passar per Algemesí, ho va aconseguir als anys 60: la forma de la rosquilleta, però més tendre. Van usar la massa del panquemao. La variant tradicional que arreplega eixe diari porta 500 g de farina, 3 ous i peces de 25 g, sense donar l’aigua.
València: La recepta tradicional de Valencia Plaza porta 500 g de farina, 60 g de sucre, 80 g d’oli de gira-sol, 25 g de llevat fresc i 3 ous, amb peces de 25 g a 180 °C uns 7 minuts; no dona l’aigua. Fonts
Consells
Deixa que dupliquen el seu volum abans d’enfornar: poden ser dues o tres hores, segons la temperatura de la cuina. Fonts
Pinta el glacejat just en traure’ls del forn, amb els fartons calents. Fonts
Enrotlla’ls pel costat llarg de la massa ovalada, per a l’allargat característic. Fonts

Fartons
Preguntes freqüents
Quins ingredients porten els fartons?
La massa porta farina de força, llevat fresc de fleca, aigua tèbia, ou, sucre, sal i oli de gira-sol. Per damunt, un glacejat de sucre glas i aigua. És la recepta de Directo al Paladar, per a 10 peces. La variant tradicional que arreplega Valencia Plaza usa més farina, més ous i no indica l’aigua, per això no s’ha barrejat amb esta.
Quan es mengen els fartons?
En esmorzars i berenars, i sobretot a l’estiu: Valencia Plaza els situa amb l’orxata en les vesprades i nits d’estiu, i Directo al Paladar els servix amb orxata de xufa en els mesos de calor. A l’hivern, segons la mateixa font, s’acompanyen amb xocolate a la tassa, cafè o infusions. No són un dolç lligat a una festa concreta.
Qui va inventar els fartons?
Segons Valencia Plaza, la família Polo, a Alboraia, als anys 60 del segle passat. Buscaven un dolç que anara bé amb l’orxata: amb forma de rosquilleta però més tendre, fet amb la massa del panquemao i amb glacejat. Fartons Polo és hui una marca de Grupo Polo; ací fartons és el nom del dolç, no el de la marca.
Fonts
Receptari

Bunyols de carabassa
Bunyols de carabassa per a uns 12: carabassa torrada, farina de força i llevat fresc, repòs de 30 minuts, fregits amb forat i sucre per damunt.
Temps total: 90 min

Coca de llanda
Coca de llanda, el bescuit valencià de safata: ous i sucre batuts, llet, farina, gasosa i oli, sucre per damunt i 35 minuts a 180 °C.
Temps total: 65 min

Mona de Pasqua
Mona de Pasqua per a unes 8 persones: fermentat de la vespra, massa amb flor de taronger i taronja, un ou tenyit per peça, tires en creu i forn a 180 °C.
Temps total: 25 min

Panquemat
Panquemat per a 4: pa dolç de rent amb ratlladura de cítrics, dues pujades fins a doblar, pintat amb ou i sucre i forn a 200 °C uns 25 minuts.
Temps total: 315 min
