Dia Internacional de la Dieta Mediterrània

El 16 de novembre és el Dia Internacional de la Dieta Mediterrània. És una data nova en el calendari de l’ONU i arriba amb una idea senzilla d’entendre des d’una cuina: la taula compartida. Et contem qui el declara, què és i què no és, i quins plats del nostre receptari encaixen en un dinar d’eixe dia.

Què és el Dia Internacional de la Dieta Mediterrània

L’Assemblea General de l’ONU va aprovar el desembre de 2025 designar el 16 de novembre com a Dia Internacional de la Dieta Mediterrània. És una data fixa i 2026 és la primera edició: cau en dilluns, i en 2027 serà dimarts. El text convida governs, entitats, escoles i societat civil a observar-lo, i convida la FAO a facilitar la celebració. No és festiu nacional ni autonòmic, ni du res d’obligat; és una data per a recordar, i el que es faça eixe dia depén de cada casa.

Qui el declara i quin paper té la FAO

La resolució la va presentar Itàlia en nom d’un grup de països, i entre els països que la copatrocinen figura Espanya, al costat de Grècia, Portugal, el Marroc, França i altres. Abans l’havia recolzada la Conferència de la FAO, i la FAO ha dit que tindrà el paper principal a donar suport a la celebració. És a dir: l’ONU posa la data i la FAO l’acompanya.

Què és i què no és: la UNESCO i per què no és «patrimoni valencià»

Convé separar dues coses. El dia de l’ONU és de 2025. La UNESCO és anterior: va inscriure la dieta mediterrània en la seua Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial en 2010 i va ampliar la candidatura en 2013. En 2010 la candidatura va ser d’Espanya, Grècia, Itàlia i el Marroc; l’expedient vigent (2013) afig Xipre, Croàcia i Portugal. La fitxa de la UNESCO la descriu com un conjunt de sabers, rituals i tradicions que va del cultiu i la pesca a la cuina i, sobretot, a compartir el menjar. Diu que menjar junts és la base de la identitat cultural i la continuïtat de les comunitats, i parla d’hospitalitat i veïnatge.

El que no és: una declaració sobre la cuina valenciana. La candidatura és de diversos països i, a Espanya, l’expedient només nomena la comunitat de Sòria; no menciona València ni Alacant. Per això no atribuïm cap plat a eixa declaració.

Què es cuina a la taula valenciana

Si el sentit del dia és menjar en companyia, en el nostre receptari hi ha plats pensats per a això. La paella valenciana és la de les menjades llargues i de molts comensals. L’arròs amb carxofes i seitons és un arròs verd de la Vega Baixa, amb carxofes, faves i creïlla nova. I els gaspatxos alacantins, de Castalla, són el guisat calent de conill i pollastre que se serveix sobre torta cencenya. No diem de cap que siga «de la dieta mediterrània»: són plats de la zona que caben bé en una taula compartida. Si vols entendre el context, l’article sobre la història de la gastronomia valenciana els situa. I en el glossari tens el sofregit i l’arròs bomba.

Com celebrar-lo en grup i en l’empresa

Un dilluns de novembre no és el millor dia per a un dinar d’empresa, però sí per a un d’equip al migdia. Si voleu portar-lo a l’oficina o a una celebració, mireu els nostres esdeveniments d’empresa i les celebracions: cuinem des d’Aspe i servim al Vinalopó i voltants. Quan tingueu data i nombre de persones, demaneu pressupost.

Més dates del calendari

La taula compartida té més cites en el calendari: el Dia Mundial de la Paella, al setembre. I el 10 de febrer arriba el Dia Mundial dels Llegums.